20 de maig 2015

Escultura del segle XX

Picasso

Guia Italia Grup 3

Mapa BCN amb obres


Modernisme

EL MODERNISME CATALÀ
El Modernisme a Catalunya va tenir una gran expansió, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític després d'una llarga decadència que va començar a la derrota del 1714 i la posterior pèrdua dels drets i institucions.

Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l’estètica acadèmica.

El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental sinó que també manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous, en aquella època, com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.

El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. A part dels arquitectes, també van ser importants pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol.

Arquitectes:
Antoni Gaudí
A Catalunya l’artista més conegut i important és Antoni Gaudí. En el marc d’un poderós ressorgiment de la cultura catalana: la Renaixença, la rica burgesia industrial, culta i nacionalista, acceptarà el nou moviment perquè en ell es barregen la  tradició, novetat i refinament. Aquesta vitalitat cultural i cosmopolita de la fi de segle a Catalunya va unida al desenvolupament de la indústria, especialment la metal·lúrgia.
Gaudí passa artísticament per diversos períodes. En un principi està influenciat pel eclecticisme francès, com es pot comprovar en la Cascada del Parc de Barcelona. Posteriorment viu una etapa oriental caracteritzada pel fort ús del color com per exemple el Palau Güell de Barcelona, si bé ja apareixen en ell els seus típics arcs parabòlics a les portes, i un personal estil d’inspiració biològica.

La tradició gòtica influeix molt a Gaudí, qui inicia el seu camí goticista, de tall medieval. Finalment, l’artista assoleix la maduresa creativa, el modernisme ple en el Parc Güell, on es barregen arquitectura i escultura en la mateixa naturalesa.
La obra per excelència de Gaudí és la Sagrada Família on encara ara, l’obra es manté inconclusa. De les tres façanes projectades només acaba la de la Nativitat, de la que parteixen quatre altes torres circulars rematades amb mosaics que brillen sota la llum del sol. Tracta la decoració com si fos una espectacular escultura plena de formes capricioses i abundant decoració vegetal, plenament modernista. En els frontons, tallats en pedra, emergeixen diverses estàtues que representen escenes de la vida de Jesús. El resultat és una arquitectura surrealista a la vida real.


Obra.-
- A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens, Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles .
- A La Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.
- A Mataró: Cooperativa Obrera.
- A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).
- A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell.
- A Garraf (Sitges): Cellers Garraf.

Josep Puig i Cadafalch
Arriba a ser arquitecte municipal des dels 24 als 29 anys, època en que construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat. Va anar desenvolupant àmpliament les seves qualitats. A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una àmplia labor política en el camp del catalanisme.
El 1917, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya   desenvolupant un ambiciós pla d'escoles i institucions culturals, així com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les excavacions d’Empúries, noves carreteres i un important desenvolupament de l'agricultura a Catalunya.
Se’l considera l'últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.

La seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:
La primera època, l'època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905).
La segona època blanca correspon mes aviat als gustos de la nova d’èlit burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.
La tercera època, època groga es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que fou el primer arquitecte. Es caracteritza pel monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús dóna com a resultat un preciosisme barroc.
Des de 1942 fins a la seva mort l'any 1957 a Barcelona, va ser President de l'Institut d'Estudis Catalans.


Obra.-
- A Barcelona: Casa Macaya, Casa Martí (Els 4 gats), Casa Muley-Afid, Casa Muntades, Casa de les Punxes, Casa Sastre Marquès, Casa Serra, Fàbrica Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .
- A Argentona:  Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .
- A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .
- A Mataró: Ajuntament, Casa Coll i Regàs, Casa Parera.


Lluís Domènech i Montaner
Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de jove la seva passió per a la arquitectura. Exercí una gran influència en la difusió del Modernisme.
Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini.
En el Restaurant del Parc de la Ciutadella, s'ofereixen solucions que s'avancen al seu temps que desenvolupa més endavant en el Palau de la Música Catalana (que te un fantàstic recobriment de mosaic, ceràmica i vitralls de diferents colors), i en els edificis projectats des d'aquella data.
Les esmentades característiques es donen també en els seus principals conjunts arquitectònics
Una interessant característica dels treballs de Domènech i Montaner és la seva evolució cap a la lleugeresa que també es fa evident en el Palau de la Música Catalana. Això s'oposa a l'evolució de Gaudí cap a una edificació més i més pesant (com La Pedrera).


Obra.-
- A Barcelona: Casa Fuster, Casa Lamadrid, Casa Lleó i Morera, Casa Thomas, Museu de Zoologia, Editorial Montaner i Simón, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música Catalana, Palau Ramon Montaner.
- A Canet de Mar: Ateneu Obrer , Castell de Santa Florentina, Casa Roure (Ca la Bianga), Restaurant la Misericòrdia.
- A Olot: Casa Solà-Morales.
- A Reus: Casa Gasull, Casa Navàs, Casa Rull , Institut Pere Mata .

10 de març 2015

Conceptes Neoclassisisme

LA IL·LUSTRACIÓ:
Durant el segle XVIII a Europa va triomfar la Il·lustració, Era un corrent cultural i de pensament que pretenia il·luminar amb la "llum de la raó" el món. tenia l'oposició de l'Església catòlica.
Les principals característiques són:
  • La raó és la base principal del coneixement.
  • Optimisme sobre la capacitat de l'ésser humà i sobre el progés de la humanitat.
  • Posar en pràctica les descobertes cinetífiques i aplicar les aportacions dels filòsofs.
  • Educació com el millor mitjà per difondre la raó.
els principals pensadors són:
  • Montesquieu. que proposa la separació dels poders de l'estat: Poder executiu, judicial i legislatiu.
  • Rousseau. Planteja el concepte de democràcia en el que la sobirania nacional recau sobre el poble.
  • Voltaire. Critica l'absolutisme i proposa un sistema polític parlamentari que limités el poder del monarca.
  • EL NEOCLASSICISME:
    L' art neoclàssic va sorgir en la segona meitat del XVIII. Segueix els ideals de la il·lustració.
    • Estil molt més senzill que el rococó.
    • L'esgotament del barroc i el descobriment de les ruïnes de Pompeia comporta la recuperació dels temes mitològics del món grec i romà.
    • Busca l'equilibri i la simetria a través de línies rectes.
    • Es desenvolupa principalment a França.

  • - ARQUITECTURA:
    • Es van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes conmemoratives com les romanes.
    • Obres principals: l'"Església de la Madeleine" o la "columna Vendôme", parís.
    • Els dèspotes il·lustrats van patrocinar la cultura i l'art com a forma d'exaltació del seu poder. Per aquesta raó ciutats com París o Madrid van ser embellides amb edificis.

    - ESCULTURA:
    El més gran exponent va ser l'italià Canova. Una de les escultures més importants és "Eros i Psique"


  • - PINTURA:
    • Es reprodueixen fets de la seva època.
    • Es busca l'exaltació de la història de l'antiga Roma
    • Destaca el pintor Jacques-Louis David "Jurament dels Horacis", "Jurament del Joc de Pilota", "La coronació de Napoleó" o "Mort de Jean-Paul Marat".
    Resultat d'imatges de mort dejean paul marat

2 de març 2015

Banc d'imatges del Neoclassisisme

Goya

Barroc

B A R R O C


El barroc va ser un moviment tan artístic com cultural a nivell europeu que va agafar des de l’any 1600 fins el 1700 aproximadament, el qual es el següent després del renaixement i l’anterior al Neoclàssic. En aquesta època idealisme característic dona pas a una visió pessimista de la la vida.
L’art del barroc té una gran espectacularitat amb una decoració exuberant i frondosa, que fa recordar a les monarquies absolutistes, i la seva forma de viure, amb les seves riqueses, maneres de viure i per conseqüència feia remarcar el seu poder. Amb tot això el barroc també es coneix pel sobre nom de l’estil de l’absolutisme, i amb totes aquestes caraterístiques també servia per atemorir les possibles revolucions dels ciutadans en contra dels dos pilars dels poder de l’època.
El barroc neix a Itàlia i s’extendrà a la resta d’Europa en diferents intervals d’anys. També i gràcies a les colònies que s’havien aconseguit amb les conquestes per part dels països del vell continent el barroc també va arribar altres continents com és un gran exemple Sud-Amèrica.


ARQUITECTURA
El motor és Itàlia de nou. L’arquitectura barroca te com a carectístiques bàsiques la seva exuberant decoració i la seva capacitat en les formes i el volums.  Els autors agafen amb molt importància en els termes de la modelació de l’espai agafant com a bases les corbes concavas i convexes, i l’objectiu de l’artista era jugar sempre amb la perspectiva de la persona que observa l’edifici, amb això va neixer l’urbanisme que era la lluita per fer lligar els edificis i la natura amb certa harmonia. L’urbanisme és un moviment que va ser pensat per els reis.
ESPANYA
A espanya, la primera part del s. XVII predomina les obres austeres i amb molta simplicitat geomètrica.  El barroc a espanya es va anar introduint poc a poc a través sobretot de la decoració d’interiors d’esglésies i també en els retaules on cada cop s’apreciava una major magnificiència.
A mitjans de segle, van guanyar terreny les formes més plenes i amb volums més lliures, trencant així amb la simplicitat geomètrica.
A finals de segle, i per tant a finals del barroc a espanya hi predomina l’exuberant i impressionant decoració i la utilització de columnes salomòniques.

ESCULTURA
L’escultura barroca es caracteritza per agafar un aires de dinamisme, expresivitat, amb bastants ornaments en l’obra d’art, i agafant totes característiques observem en global com l’objectiu dels escultors es buscar el moviment i l’expressió, amb tocs de naturalisme, però deformada a gust de cada artista.  Finalment també observem com la concepció del cos c’allunya del canon grecoromà.


ESPANYA
A espanya el barroc no arriba en el mateix temps que en llocs com Itàlia o altres punts, arriba més tard, ja que a Espanya l’art gòtic s’havia assentat amb molta força (sobretot per raons religioses).  No és fins a mitjans de segle quan diem que espanya es troba en plena època barroca, anteriorment havien predominat les obres de fusta policromada amb robes a vegades reals.
A mitjans de segle observem aquesta època de barroc en ple aflorament, seguint així els passos de com tants altres països d’Europa.  

PINTURA
No podem dir del cert on es situa el centre i creació de la pintura barroca ja que en aquesta època cada país va desenvolupar la pintura barroca pel seu costat, malgrat això, observem Itàlia de nou com a centre d’influències.
Podem dir també que la pintura va servir tant a la banda religiosa i la seva contrarreforma per expressar al religió i com seguir-la, tant com als protestants que manifestaven els seus ideals també en aquestes obres d’art.
La pintura barroca es caracteritza pel realisme de les obres, els colors vius i intensos i el contrast entre ombra i llum. Finalment a partir de la segona meitat de segle XVII, la pintura evoluciona com a estil més decoratiu, amb la predominació de la pintura mural i cert interés en els efectes òptics.


ESPANYA
Tot i la forta crisi econòmica i social de l’època, la pintura va arribar amb molta força, pel que diem que va ser un època d’or per la pintura espanyola.

A espanya en destaquen tres escoles de barroc a la primera meitat de segle: la castellana, la andalusa i la valenciana.  A la segona part del barroc a espanya destaquen Madrid i Sevilla com a capitals de la pintura espanyola.

Velázquez

29 de gen. 2015

Cinquecento

Quattrocento

Diferències Art Romànic / Gòtic

El Moisès

1. Documentació general:



1.1. Què és? 
- El Moisès
1.2. Què s'hi veu?
- Es veu al profeta Moisès
1.3. Quan es va fer?
- 1513
1.4. Qui en va ser l'autor?
- Miquel Àngel
1.5. On es troba o es trobava?
- Es troba a l'església de Sant Pere, a Roma
1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?
- Estaven a l'època del Renaixament, al Cinquecento, ón l'home ja era el centre del pensament de la població.



2. Anàlisi formal:



2.1. Com és l'estàtua o grup escultòric?
- És una estàtua feta de marbre d'un home que representa al profeta Moisès.
2.2. Aspectes diversos:
-
2.2.1. Material utilitzat?
- Marbre
2.2.2. Tècnica escultòrica?
2.2.3. Forma. Dimensions.
- Es una forma de persona humana, pero grandiosa.
2.2.4. Tipologia.
- Arcaica
2.2.5. Cromatisme?
- Blanc
2.2.6. Expressa moviment, repòs, força..?
- Expressa força, ira i dramatisme.
2.2.7. Com es disposen les parts de l'escultura?
- Es pot veure a Moisès al centre de la Sala ón descansa el cos de Juli II
2.2.8. Estil.
- Té un estil característic del Renaixament
2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?
- La major semblança es el seu tamany, l'escultura es molt més gran del que representa, a un humà.



3. Interpretació:



3.1. Quin tema és?
- Tema religiòs, bíblic.
3.2. Amb quina finalitat es va fer? Quina funció compleix?
- Es va destinar per a la tomba de Juli II i s'esperava una construcció col·lossal, però degut a problemes econòmics no es va poder aconseguir.
3.3. Quins elements de l'imaginari de l'època tradueix?
-
3.4. Qui encarregà l'obra?
- El papa Juli II
3.5. A qui s'adreçava l'obra?
- Anava adreçada a ell, per guarnir la seva tomba.
3.6. Símbols.
- No n'hi han.
3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?
- Influències gregues de l'escultura clàssica.
3.8. Obra figurativa o no?
- Sí
3.9. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?
- Força, preocupació i ira.



4. Conclusions.


Com a conclusió podem dir que és una obra important de l'època, influenciada per les èpoques clàssiques dels grecs i romans. 

Naixament de Venus

1. Documentació General

1.1 Nom del quadre
- El Naixement De Venus.
1.2 Que s’hi veu?
- Venus arribant sobre una petxina i els déus Zèfir, Cloris i Flora esperan-la a una platja.
1.3. Quan es va fer?
- Entre l’any 1482 i el 1486.
1.4. Qui n'és l’autor? 
- L'autor del Naixament de Venus és Sandro Botticelli.
1.5. On es troba o es trobava?
- A la Galería de Uffizzi, a Florència, Itàlia.
1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc. del moment?
- Aquesta obra va ser creada a l'època del Renaixament, el Quattrocento per ser més exactes, ón l'home va esdevenir el centre del pensament i l'esglèsia va perdre poder.
2. Anàlisi Formal

2.1. Com és la pintura?
- És una pintura molt el·laborada, els personatges estan molt detallats i el fons es bastant senzill.
2.2. Suport utilitzat?
- Lienzo (tela).
2.3. Tècnica pictòrica?
- Utilitza una técnica de pintura al tremp.
2.4. Composició?
- El personatge que més destaca es la deesa Venus, però no tant com per rebre tota la atenció ja que els altres déus també són molt visibles i importants per al quadre
2.5. Il·luminació i color?
- Els personatges destaquen molt ja que el fons es senzill i junt amb l'il·luminació fan que els déus es vegin més definits.
2.6. Expressa repòs, moviment, força, etc.?
- Expressa pau, tranquilitat i moviment.
2.7. Hi ha text inclòs?
- No hi ha cap text.

3. Interpretació

3.1. Quin tema és?
- El quadre es de tema mitològic, molt comú a l'època.
3.2. Amb quina finalitat es va pintar?
- Tenia la funció d'explicar uns fets mitològics.
3.3. Qui encarregà l’obra?
- Lorenzo di Pierfrancesco de Mèdici, nebot de Lorenzo de Mèdici.
3.4. A qui s’adreçava l’obra?
- A Lorenzo di Pierfrancesco.
3.5. Símbols?
- No n'hi ha.
3.6. Quines influències artístiques s’hi poden observar?
- Hi ha unes influències de l'art grec amb la mitologia.
3.7. Obra figurativa o no?
- Sí, aquesta obra es figurativa a l'època.
3.8. Quina sensació comunica?
- Comunica una sensació de tranquil·litat i pau dins d'una harmonia inquebrantable.
3.9. Si hi ha text, quina funció té?
- No hi ha text, així que no es pot respondre.
3.10. Recursos expressius? 
- Es dona una profunditat i realisme a l'obra amb la il·luminació que te el quadre.