5 de des. 2014

Preguntes sobre l'art romànic

1.Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
l’any 395
2.Com quedà dividida la conca mediterrània?
-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.
-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam

1.On estava situada Bizanci?
Estava situada a l’antiga constantinoble, l’actual istambul.
2.En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
va ser presa el 1453. Es considera la fi de l’edat mitjana.

1.A quin segle neix l'Islam?
Neix al segle VI aproximadament.
2.On s'originà l'Islam?
a la península aràbiga.

1.Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
es va iniciar l’any 711.
2.Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana?
1- La conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711,
2- ja el 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori
3- L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732
4- l’any 1212, fruit de la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa, entrà en clara decadència.
5- La seva desaparició es va consumar el 1492 quan els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada
3.En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
el 1492. és la data en què s’unifica la Península Ibèrica.

1.Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
els visigots.

1.Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
era una frontera entre els rius llobregat-cardener- i el segre, per protegir-se dels islàmics. La Marca Hispànica estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis francs, amb qui tenien una relació de dependència.
2.Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
el rei franc Hug Capet va demanar a Borrell II, que era comte de Barcelona, la renovació del jurament de fidelitat, aquest l’hi va negar, i gràcies això, es van independitzar
3.Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
el casal de Barcelona i els comtes de Barcelona.
1. Què es el feudalisme?
el feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social de la major part dels països de l'Occident europeu. Els habitants que treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor, li deuen fidelitat i li han de pagar rendes en forma de productes i d’hores de feina
1.Fes un esquema de la societat feudal.
La societat feudal es divideix en 4 estaments:

  • La monarquia
  • Privilegiats:
    • La noblesa (ducs, marquesos, comtes i cavallers)
    • El clero (abats, monjos, bisbes, frares i capellans)
  • Els No privilegiats:
    • Burgesia (petits propietaris, banquers, botiguers)
    • Classe Baixa (Pagesos, servents, pastors, llenyataires)
1.En què va consistir la “treva de Déu?
La treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.

1.Explica com era el domini feudal.
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
El domini directe. Comprèn les terres més bones del feu, que són conreades pels serfs del senyor i pels vilans com a pagament. Amb la producció d’aquestes feus s’alimenta als habitants del castell i el que sobra, es ven en els mercats de les ciutats.
El domini útil. És el territori que treballen a compte propi els vilans. Amb el producte del seu hort han d’alimentar la família, pagar els imposts al senyor feudal.

1.En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
Els grans nobles juren fidelitat al monarca , i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge .

  • El senyor li ofereix un feu i protecció al vassal a canvi de fidelitat, obediència, consell i ajut militar quan el senyor ho demani
  • El senyor li lliura una espasa si és seglar o un bàcul si és religiós, com a símbol de poder sobre el castell i les terres.
Característiques

1. On i quan apareix l'art romànic?
Va aparèixer a l’Europa Occidental al Segle X.
2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
  • Formes simples i austeres.
  • Sobrietat en la decoració.
  • Preocupació per la simetria i per les proporcions.



1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?

Es caracteritzava per:
  • Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga.
  • Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera.
  • Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera.
  • Murs massissos, baixos i amb finestres petites .
  • Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .

2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
  • L’església
  • El claustre
  • L’escriptori,
  • El refectori
  • La sala capitular
  • L’hostatgeria

1. Quina era la funció de l'escultura romànica?
L'escultura d’aquest període servia per a decorar els edificis religiosos, representaven, sobretot, marededéus, crucifixions i davallaments .
2. Quin material era emprat per l'escultura?
Pedra i fusta, de vegades recoberta de bronze o argent.
3. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
Tenia una temàtica religiosa i profana.
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
Es  caracteritzava per:
  • Influència de l’art bizantí.
  • Ús de la tècnica del fresc.
  • Poc domini de la perspectiva.
  • Colors plans.
  • Imatges rígides, hieràtiques.
  • Absència de fons o de paisatges.

2. Quina era la funció principal de la pintura?
Tenia una funció evangelitzadora molt important ja que s’empraven per narrar passatges de les sagrades escriptures amb les quals els capellans i els monjos complementaven els seus sermons i ensenyaments.
3. Quina tècnica es feia servir a la pintura?
Pintura sobre taula i Pintura mural.

Apunts art romànic

Definició i característiques
L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.
El nou estil es va caracteritzar per ser de temàtica religiosa.
hi ha una sèrie de trets comuns i característiques que unifiquen l’estil romànic:
-Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i per les proporcions.
l’estil llombard, provinent del nord d’Itàlia i que va influir molt en l’estil romànic català. ex: vall de boí:
Snat Esteve d'Ollius és un bon exemple del romànic català

ARQUITECTURA:
Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies.
Monestir de Sant Pere de Rodes

Característiques esglèsia romànica:
-Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga .

-Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera


-Sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt




-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .
-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .

D’aquest estil destaquen a Catalunya, les esglésies dels monestirs de Poblet i de Santes Creus.

parts del monestir romànic:
-L’església, on els monjos resaven.
-El claustre, que era un pati amb un jardí central.
-L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.
-El refectori, lloc en què els monjos menjaven.
-La sala capitular, en la qual es feien les reunions dels monjos.
-L’hostatgeria que acollia els pelegrins i els viatgers.

El monestir més significatiu del romànic català va ser el de Ripoll




ESCULTURA: 
Servia per a decorar els edificis religiosos . A l’interior de les esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, sobretot, mare de déus , crucifixions i davallaments .
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra , en els quals s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal

PINTURA:
la pintura i l’escultura compartien molts trets. característiques principals de la pintura:
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.

En aquella època la majoria de la població era analfabeta,  i la pintura i l’escultura tenien una funció educativa ja que es feien servir per narrar escenes de les sagrades escriptures i la Bíblia, amb les quals els capellans i els monjos hi explicaven els seus sermons i ensenyaments.
La pintura mural romànica de Catalunya va ser de les més importants del seu gènere.  es pintaven pantòcrators, és a dir, Crist representat com a senyor de l’univers. també es van representar altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria , passatges de l’Antic Testament i simbolismes de la cort celestial .
A la Vall de Boí, i en concret a les esglésies de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll , hi ha les pintures més significatives del romànic català.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoiT02obdohyCWOS5UE3inG2WQezzmepfXUOr4y_C_b1jc7AYZI1ezg-W6wiS7pIVRaSS_G8CcORIAukuqfFZ7fbAb51fXc_QWUlq3ec7ZZu1Gu8_yOkVnfOQ8VFoOZxlPHin03glSMrHJ/s1600/LA+PINTURA+ROM%25C3%2581NICA3+.jpg

Edificis amb influència grega

Art i Societat a l'època romànica

Art i Societat Romana

1 de des. 2014

Apunts Roma

ESCULTURA ROMANA:
l'escultura romana té molta influència grega, (sobretot en les de caràcter religiós), i etrusca, sobretot en el realisme del retrat.
Escultura religiosa
- En els temes mitològics: principalment són escultures copiades d'obres gregues.



El retrat
- El retrat és l'aportació romana per excel·lència a l'escultura. El seu origen està en una antiga pràctica funerària de culte als avantpassats,
- Quan algun home ric moria, es treia de la seva cara una màscara de cera, que es guardava a casa del mort i s'exhibia en els funerals o en altres cerimònies públiques.
- La seva característica principal és el realisme en els trets i en els tocats.



En l’epoca romana hi va haver dos èpoques diferents, parlant dels retrats:

1- Període Republicà

Els retrats són de gran realisme, amb els trets facials molt reals. aquests retrats consisteixen en un bust curt, amb només el cap i el coll. Els homes tenen el cabell curt.


2- Retrats imperials
En aquesta època, el retrat consistia en el cos sencer dels emperadors. hi trobem tres versions:
  • Imatge togata, l’emperador com un patrici o un pontífex màxim, amb una toga.
  • Imatge thoracata, com a emperador, un cap militar o  un cònsol, i amb indumentària militar, amb una cuirassa.
  • Imatge apoteòsica, emperador heroic o com una divinitat, nu, amb una corona de llorer al cap i representat amb l'atribut d'algun déu.




El relleu romà

- Les seves principals característiques són: la idealització en els temes religiosos, el realisme, i el caràcter narratiu en els relleus de caràcter històric.
- En els relleus històrics, els més significatius del relleu romà, com he dit abans, destaquen en el seu realisme i el seu caràcter narratiu. tot el contrari que en l'escultura grega. allà els fets històrics es recordaven mitjançant temes mitològics, a la romana, els protagonistes són els homes, els generals i els militars que van guanyar les guerres.
- S'adverteix una clara evolució: es passa de l'Estil Pictòric, de modelatge i amb un realisme plenament aconseguits, i amb diversos plans, perspectives assolides amb característiques gairebé pictòriques, etc... als exemples de finals de l'Imperi, en els quals les figures frontals i les hieràtiques es juxtaposen, s’ajunten fent el que es diu Estil Cristal·lí.
Els sarcòfags:
- Els sarcòfags, tenen totes les característiques del relleu romà: temàtica mitològica o narrativa sobre el o el predomini del Cristianisme.



ARQUITECTURA ROMANA:
Com l’escultura, l’arquitectura té molta influència tant romana com etrusca.
característiques:
  • És una arquitectura caracteritzada per la monumentalitat, no només per l'espai que ocupa sinó també pel seu significat. Això ve donat també per la idea de la immortalitat de l'Imperi.
  • És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per això i també per la pròpia estructura de l'Estat, apareixen noves construccions, amb un gran desenvolupament de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.
  • És una arquitectura dinàmica.gràcies a l'ocupació d'alguns elements constructius com l'arc i la volta.
  • Els materials utilitzats més freqüents són molt variats: pedra tallada en carreus regulars i disposada a soga i tizón, formigó, maó, fusta ... Quan el material era pobre se solia revestir amb estucat, plaques de marbre o amb ornamentació de mosaics o pintura.
  • es fa servir l'ordre toscà, el jònic i el corinti.. També va ser molt freqüent la superposició d'ordres en edificis molt alts. Normalment en el pis baix s'emprava l'ordre toscà, al mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius amb més llibertat que a Grècia i hi ha alguns amb figuració.
  • Apareixen les garlandes com a elements decoratius.
  • També l'arquitectura romana va emprar la superposició en el mateix va de l'arc i la llinda.

Principals diferències entre l'Arquitectura Romana i la Grega
hi ha poques diferències entre l’arquitectura romana i grega però n’hi ha unes quantes d’importants:
  • La romana és una arquitectura més ornamentada.
  • Hi ha novetat dels temes decoratius.
  • Major perfecció dels monuments.
  • Els edificis tenen un gran utilitarisme.
  • L'arquitectura és fonamentalment civil i militar, davant l'arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.
  • Es tracta d'una arquitectura més dinàmica davant la grega, més estàtica.
  • L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia.
Edificacions Romanes
els romans van agafar la idea d’edificis antics i els van fer canviant els seus interessos. també en van fer molts de nous:

  • Basíliques
  • Arcs triomfals. Es dedicaven a honra d'algun vencedor gloriós i quan arribava el vencedor, hi passava per sota.
  • Termes o edificis de banys per al servei públic.
  • amfiteatres, no coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el·llíptica.
  • Circs. Servien per a les carreres de carros
  • Ponts i Aqüeductes.
  • Calçades. B fundades i empedrades, que començant desde Roma arribaven fins als extrems de l'Imperi.
  • Fòrums

Així mateix, van edificar tipologies ja conegudes però reinterpretades com els habitatges, els sepulcres i els temples.

PINTURA ROMANA:
- Les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans més rics, generalment, es tracta de pintura al fresc, tot i que també està documentada la pintura sobre taula.

- La pintura romana va tenir com a precedents els frescos de les cambres funeràries etrusques i la pintura grega.

- les restes conservades són mínimes (només Pompeia i Herculà), on els historiadors han establert quatre estils:

  • - Primer estil o d'incrustació (segles II aC i I aC): El més antic, imita revestiments de marbres.
  • - Segon estil, arquitectònic o de perspectiva (del segle I aC al I dC): Els murs s'adornen amb representacions arquitectòniques fingides i intents de perspectiva; també s'introdueixen temes figurats, paisatges i bodegons.
  • Tercer estil, ornamental o de parets reals (més nou que l'anterior): Es caracteritza per posar els elements arquitectònics en primer pla, subratllant el mur i fent un efecte de finestra. Les arquitectures que apareixen són fantàstiques, introduint-se garlandes i amorets.
  • - Quart estil o d'il·luminisme arquitectònic (segle I dC): En ell es reprèn la perspectiva del segon període però es fan servir més colors i més elements decoratius, introduint formes arquitectòniques molt diverses, requadres amb escenes mitològiques i paisatges imaginaris.








Pintura sobre taula:
- La pintura sobre taula va ser habitual, però en tractar-se de materials peribles no s'han conservat pocs.



Mosaic:
  • El mosaic era la decoració feta de petites peces de pedra, terracota o vidre (les tessel·les), amb les quals es formaven decoracions de motius geomètrics i/o figurats. S'utilitzaven per a la decoració dels terres de les cases, tot i que en alguns casos, en habitatges d'extrema riquesa, apareix en les parets.
  • Els motius decoratius són molt variats. Solen tenir una greca en la vora que emmarca el motiu principal que sol estar al centre, aquest és l'emblema.