Apunts Roma

ESCULTURA ROMANA:

l'escultura romana té molta influència grega, (sobretot en les de caràcter religiós), i etrusca, sobretot en el realisme del retrat.

Escultura religiosa

- En els temes mitològics: principalment són escultures copiades d'obres gregues.

El retrat

- El retrat és l'aportació romana per excel·lència a l'escultura. El seu origen està en una antiga pràctica funerària de culte als avantpassats,

- Quan algun home ric moria, es treia de la seva cara una màscara de cera, que es guardava a casa del mort i s'exhibia en els funerals o en altres cerimònies públiques.

- La seva característica principal és el realisme en els trets i en els tocats.

En l’epoca romana hi va haver dos èpoques diferents, parlant dels retrats:

1- Període Republicà

Els retrats són de gran realisme, amb els trets facials molt reals. aquests retrats consisteixen en un bust curt, amb només el cap i el coll. Els homes tenen el cabell curt.

2- Retrats imperials

En aquesta època, el retrat consistia en el cos sencer dels emperadors. hi trobem tres versions:

• Imatge togata, l’emperador com un patrici o un pontífex màxim, amb una toga.
• Imatge thoracata, com a emperador, un cap militar o  un cònsol, i amb indumentària militar, amb una cuirassa.
• Imatge apoteòsica, emperador heroic o com una divinitat, nu, amb una corona de llorer al cap i representat amb l'atribut d'algun déu.

El relleu romà

- Les seves principals característiques són: la idealització en els temes religiosos, el realisme, i el caràcter narratiu en els relleus de caràcter històric.

- En els relleus històrics, els més significatius del relleu romà, com he dit abans, destaquen en el seu realisme i el seu caràcter narratiu. tot el contrari que en l'escultura grega. allà els fets històrics es recordaven mitjançant temes mitològics, a la romana, els protagonistes són els homes, els generals i els militars que van guanyar les guerres.

- S'adverteix una clara evolució: es passa de l'Estil Pictòric, de modelatge i amb un realisme plenament aconseguits, i amb diversos plans, perspectives assolides amb característiques gairebé pictòriques, etc... als exemples de finals de l'Imperi, en els quals les figures frontals i les hieràtiques es juxtaposen, s’ajunten fent el que es diu Estil Cristal·lí.

Els sarcòfags:

- Els sarcòfags, tenen totes les característiques del relleu romà: temàtica mitològica o narrativa sobre el o el predomini del Cristianisme.

ARQUITECTURA ROMANA:

Com l’escultura, l’arquitectura té molta influència tant romana com etrusca.

característiques:

• És una arquitectura caracteritzada per la monumentalitat, no només per l'espai que ocupa sinó també pel seu significat. Això ve donat també per la idea de la immortalitat de l'Imperi.
• És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per això i també per la pròpia estructura de l'Estat, apareixen noves construccions, amb un gran desenvolupament de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.
• És una arquitectura dinàmica.gràcies a l'ocupació d'alguns elements constructius com l'arc i la volta.
• Els materials utilitzats més freqüents són molt variats: pedra tallada en carreus regulars i disposada a soga i tizón, formigó, maó, fusta ... Quan el material era pobre se solia revestir amb estucat, plaques de marbre o amb ornamentació de mosaics o pintura.
• es fa servir l'ordre toscà, el jònic i el corinti.. També va ser molt freqüent la superposició d'ordres en edificis molt alts. Normalment en el pis baix s'emprava l'ordre toscà, al mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius amb més llibertat que a Grècia i hi ha alguns amb figuració.
• Apareixen les garlandes com a elements decoratius.
• També l'arquitectura romana va emprar la superposició en el mateix va de l'arc i la llinda.

Principals diferències entre l'Arquitectura Romana i la Grega

hi ha poques diferències entre l’arquitectura romana i grega però n’hi ha unes quantes d’importants:

• La romana és una arquitectura més ornamentada.
• Hi ha novetat dels temes decoratius.
• Major perfecció dels monuments.
• Els edificis tenen un gran utilitarisme.
• L'arquitectura és fonamentalment civil i militar, davant l'arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.
• Es tracta d'una arquitectura més dinàmica davant la grega, més estàtica.
• L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia.

Edificacions Romanes

els romans van agafar la idea d’edificis antics i els van fer canviant els seus interessos. també en van fer molts de nous:

• Basíliques
• Arcs triomfals. Es dedicaven a honra d'algun vencedor gloriós i quan arribava el vencedor, hi passava per sota.
• Termes o edificis de banys per al servei públic.
• amfiteatres, no coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el·llíptica.
• Circs. Servien per a les carreres de carros
• Ponts i Aqüeductes.
• Calçades. B fundades i empedrades, que començant desde Roma arribaven fins als extrems de l'Imperi.
• Fòrums

Així mateix, van edificar tipologies ja conegudes però reinterpretades com els habitatges, els sepulcres i els temples.

PINTURA ROMANA:

- Les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans més rics, generalment, es tracta de pintura al fresc, tot i que també està documentada la pintura sobre taula.

- La pintura romana va tenir com a precedents els frescos de les cambres funeràries etrusques i la pintura grega.

- les restes conservades són mínimes (només Pompeia i Herculà), on els historiadors han establert quatre estils:

• - Primer estil o d'incrustació (segles II aC i I aC): El més antic, imita revestiments de marbres.
• - Segon estil, arquitectònic o de perspectiva (del segle I aC al I dC): Els murs s'adornen amb representacions arquitectòniques fingides i intents de perspectiva; també s'introdueixen temes figurats, paisatges i bodegons.
• Tercer estil, ornamental o de parets reals (més nou que l'anterior): Es caracteritza per posar els elements arquitectònics en primer pla, subratllant el mur i fent un efecte de finestra. Les arquitectures que apareixen són fantàstiques, introduint-se garlandes i amorets.
• - Quart estil o d'il·luminisme arquitectònic (segle I dC): En ell es reprèn la perspectiva del segon període però es fan servir més colors i més elements decoratius, introduint formes arquitectòniques molt diverses, requadres amb escenes mitològiques i paisatges imaginaris.

Pintura sobre taula:

- La pintura sobre taula va ser habitual, però en tractar-se de materials peribles no s'han conservat pocs.

Mosaic:

• El mosaic era la decoració feta de petites peces de pedra, terracota o vidre (les tessel·les), amb les quals es formaven decoracions de motius geomètrics i/o figurats. S'utilitzaven per a la decoració dels terres de les cases, tot i que en alguns casos, en habitatges d'extrema riquesa, apareix en les parets.
• Els motius decoratius són molt variats. Solen tenir una greca en la vora que emmarca el motiu principal que sol estar al centre, aquest és l'emblema.