Apunts Art Grec

Escultura grega:

L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: l'home era el centre de l'univers. també buscaven un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.

El tema central era la figura humana. com he dit abans, es buscava un model de bellesa, que es deia cànon, amb les proporcions perfectes.

Els materials que es feien servir més eren el marbre, el bronze i amb menys utilització l'or i l'ivori.

hi va haver 3 grans períodes:

• Arcaic: (segle VII aC - inicis del segle V aC). tenien molta influència egípcia. El tipus d'estàtua grega característica  d‘aquest període, el Koúros, segueix models egipcis.

Característiques

tenien una Frontalitat rigorosa i molta Rigidesa i Hieratisme. els braços estaven enganxats al cos i els punys estaven tancats. el Pes estava repartit igual sobre les dues cames i tenien la cama esquerra avançada. Tots dos peus estaven assentats a terra

• clàssic: va sorgir als segles V a.C.

van aconseguir representar la part harmònica del cos: van representar agilitat i moviment. aquest període es pot dividir en tres subperíodes: període protoclàssic (480-460 aC), primer classicisme (460-400 aC) i segon classicisme (400-323 aC).

• hel·lenístic: L'art hel·lenístic va de finals del segle IV aC al segle I aC. en aquesta època s’explota i es desenvolupa les aportacions de les etapes anteriors.

Característiques

• Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.
• Accentua les emocions i les expressions de dolor, angoixa, esforç i desànim.
• Exagera l' esforç físic inflant i deformant els músculs.
• Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguin l'espectador a visionar-les des de diferents angles.
• Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l' efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
• Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.

Arquitectura grega:

L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura durant segles. és a dir, els edificis d’èpoques posteriors estaven basats en els edificis grecs.

els temples, es caracteritzavenn per la simplicitat, amb només una sala allargada i un pòrtic. Aquesta senzillesa es veu reflectida en la estructura, arquitravada sobre columnes

estils arquitectònics:

els cànons de l'arquitectura grega hi destacaren tres ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti, que es diferencien en la altura i diàmetre de la columna i les formes del capitell i del entaulament.

• dòric: La columna consta d’una base, un fust i un capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament, que consta d'arquitrau, fris i cornisa. EX: El Partenó.
• jònic: És més esvelt que el dòric. La columna té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L' arquitrau no és llis. EX: El Erecteó.
• corinti: Representa la decoració i la vistositat. és més estilitzat que el jònic. la principal diferència entre els dos ordres és el capitell que llueix una decoració vegetal. EX: El temple de Zeus Olímpic a Atenes.

Tipus d'edificis

Els tipus d'edifici que més importància han tingut són el temple i el teatre:

Temples: 

Els temples grecs es caracteritzen per la seva estructura molt simple. Consistien en una única sala a la qual s' accedia per un pòrtic. La sala albergava la estàtua del déu i es deia naos. El pòrtic es deia pronaos. El temple consta d'un local amb una sola obertura, la porta,  i sense finestres. Davant hi té un pòrtic amb columnes. De vegades el temple té dos locals, amb les portes a les façanes principals, i en aquest cas cada local sol estar dedicada a un déu diferent.

A partir del segle IV a C apareixen temples de planta circular anomenats tholos.

Teatre:

Eren a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i estaven posades al pendent d'un turó. D'aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles.

L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'orchesta (orquestra) que servia com a reflector del so. Amb aquest i altres parts, aconseguien que als teatres poguessin haver-hi fins a 15.000 espectadors.

els teatres es van crear amb finalitats religioses amb el culte al déu Dionís.aquests teatres com he dit abans, es construien sobre un pendent on s'excavaven els seients per als espectadors. La graderia semicircular, anomenat Koilan o Cavea, es realitza en pedra des del segle IV aC.