16 d’oct. 2014

Conceptes Escultura

ESCULTURA: CONCEPTES

DEFINICIÓ: art d'esculpir.


Es poden distingir diferents tipus:


  • TALLA: Es refereix al concepte d'escultura derivat del llatí.
SCUPLERE: amb martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, permet d'emprar la maça i la gúbia.


  • MODELAT: fa falta materials tous fets a mà o amb algun estri com per exemple l'espàtula.
El procediment més important, del procés, per obtenir l'obra és el que es fa quan és de bronze, mitjançant fundicions.


  • LA PLÀSTICA.


Deriva del grec plastiqué, o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà.


LA TRIDIMENSIONALITAT.


La característica pròpia de l'escultura i que la diferència de la pintura, és la tridimensionalitat.  Això s'hi troba a en l'escultura de bulto rodó i exempta , també a l'escultura amb relleu. La tridimensionalitat provoca la multiplicitat de punts de vista, la percepció de la peça es pot fer de llocs diferents, per això la llum i l'imposició, es important.


MATERIALS: configura l'obra escultòrica que tindrà una gran importància cabal. El material s'ofereix a la vista tant com al tacte, aquest reforca els diferents poders expressius dels diversos materials. L'expressivitat dependrà de la seva pròpia naturalesa i de la textura  aconseguida pel seu autor.
A partir del segle XX, van apareixent nous materials.


REPÓS I MOVIMENT.


La representació depèn principalment de les formes (encara que altres elements influeixin). La combinació de línies verticals i horitzontals amb altres en diagonal, corbes i formes geomètriques, poden donar a l'obra una gran sensació de moviment en repòs.
La il·lusió de moviment es crea mitjançant el ritme (seqüències rítmiques i essencialment lineals que estimulan la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment. Les líneals oblics, són una variació) i la tensió com a dinamització i vivificació.


MOVIMENT REAL.


L'espectador al voltant de la figura, mitjançant el tractament rítmic de la pròpia escultura (hel·lenística i barrocs) i el moviment real, inciat pel rus Naum Gabo, amb una construcció d'una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor que produeix un moviment virtual.


LA LLUM I EL COLOR.


LA LLUM: paper essencial com a element plàstic. Hi ha una llum natural amb la que compta l'escultor alhora de distribuir les masses i els volums.


EL COLOR:aplicat a l'escultura té diferents sentits (segons l'època). Al egipci  el color posseeix una intenció simbòlica i al barroc comporta una interès natural.


DIFICULTATS EN L'APRECIACIÓ DE L'ESCULTURA:


L'escultura  ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l'expressió que li és pròpia, per autodefinir-se. L'escultura és massa trimidensional, ocupa un espai i contada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l'aparença visual. I sol·licita el sentit del tacte.


FIXTA PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA:


    OBSERVACIÓ I ANÀLISI DE L'ESCULTURA.


    CARÀCTERITZACIÓ DE L'OBRA: segons la seva forma.


    RELLEU: el relleu en canvi està unit a un fons i no es pot voltar. Hi han diferents tipus de relleu:


    Relleu negatiu (les figures estàn més enfonsades que en el plànol original)
    Alt relleu (les figures sobresurten més de la meitat del seu volum)
    Baix relleu (les figures sobresurten menys de la meitat del seu volum)


    TIPUS DE MATERIAL UTILITZAT
    -Fang
    -Pedra
    -Metall
    -Fusta


    COMPOSICIÓ


    Relació entre volums de l'obra i creació d'espais i exteriors.
    Incidència de la llum sobre l'obra i com afecta l'observació  de l'estàtua.
    Ordenació de l'equilibri i de la simetria o no de l'obra.
    La proporció, la relació entre les diferents parts del cos, entre elles i el conjunt, ha estat objecte     d'estudi per part dels escultors.


    TEXTURA: tipus d'acabament de l'obra.


    IDENTIFICACIÓ DE L'OBRA I VALORACIÓ DEL SEU CARÀCTER HISTÒRIC.


    Identificació de l'estil i de l'autor, i de les seves característiques.
    Relació de l'obra amb el seu marc històric i a la inversa.


    L’ÚS DE L'OBRA.


   Decoració aplicada a un monument arquitectònic i la seva adaptació a les limitacions de l'espai assenyalat.
    Suport d'un element constructiu.
    Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior.